Avui alcem la veu per totes les que no poden.

Per les que han estat silenciades, per les que han hagut de fugir, per les que han hagut de començar de nou mil vegades…

Per les que encara tremolen, per les que encara lluiten, per les que encara esperen que algú les escolti…

Aquest 25N recordem que la violència masclista no és un fet aïllat: és una ferida social que ens travessa a totes i a tots, i que només es pot curar amb consciència, valentia i compromís col·lectiu.
Trenquem el silenci.
Cuidem-nos.
Acompanyem sense jutjar.
No deixem cap dona sola.

Per les que hi són, per les que vindran, i per les que ens falten:
seguirem dempeus, fortes i juntes.